Reconec que el tema
#2bg3 d’aquesta setmana té ben poc a veure amb el futbol i, gairebé, podria
fregar l’accés al frenopàtic pel frikisme que desprèn. Avui us oferim la
primera part de “Sons de bronze”, on repassarem alguns dels himnes que podem
sentir pels camps del grup 3 de Segona Divisió B. Veureu que d’estils, lletres
i produccions n’hi ha per a tots els gustos. A banda dels himnes dels cinc
equips filials (l’Ilicitano en té un de propi a diferència d’Espanyol,
Mestalla, Villarreal i Levante), veurem 12 himnes més entre l’entrada d’avui i
la propera, ja que hi ha equips com l’Huracán o l’AE Prat que no tenen himne
oficial (ni oficiós). Per a cada equip podreu consultar l’himne, la seva lletra
i un petit comentari de text. Let the show begin!
Atlètic Balears
És un dels himnes que m’agrada d’aquest grup 3. A diferència d’altres composicions, l’himne de l’Atlètic Balears, composat per Pere Cladera, no fa referència a futbolistes ni a partits, sinó que recolza la seva lletra en l’esperit d’unitat que pretén mostrar l’Atlètic Balears a partir del mateix nom de l’entitat i en passatges com ara “aposta que els grans amb els infants junts suport els hi donam” o “entre noltros no hi ha classes socials”. Lletra completament en mallorquí i amb torna clàssica aprofitant la típica melodía futbolera del “campeones, campeones, oé oé, oé”.
Ontinyent CF - “El crit del Clariano”
Lletra
Tal com bé recorda
la bona web de l’Ontinyent CF, l’actual himne del club de la Vall d’Albaida
complirà enguany el seu desè aniversari. Música de Saúl Gómez i lletra de
Santiago Sanchís per una composició de caire orquestral amb veus mixtes. L’eix
de l’himne és el suport de l’afició ontinyentina cap als seus colors al llarg
de la seva història, tant en els moments feliços com en els més complicats.
Certs passatges èpics (“poseu-li sang, lluiteu per dignitat”) i referències
subtils a l’origen textil de la ciutat (“sentiu el cant, teixit per la
història”). Qui visita el Clariano, certament, acaba memoritzant l’himne que
sona nonstop abans del partit, al descans i també al final del partit. A banda
de la versió clàssica, “el Crit del Clariano” també té una versió instrumental.
Club Gimnàstic
El primer que un
pensa quan escolta l’himne del Nàstic és, sens dubte, una sèrie de dibuixos que
emetia TV3 fa ja alguns anys: els Bobobobs. Similtuds musicals a banda, queda
clara que les lletres no tenen res a veure. Himne amb tornada marcada i dos
veus femenines per una de masculina (no principal). Crida evident a la
simbologia del Nàstic especialment a la ciutat de Tarragona amb la referències
a la identitat i l’agermanament però també als elements físics tarragonins
(“romana”, “Patrimoni de la Humanitat”, blau de la Mediterrània”...).
Destacable, també, l’esment a la lletra de les altres seccions del club, així
com el darrer passatge de l’himne, que descriu l’escut del club (res a veure
amb l’equipació del Primer Equip) recordant les quatre barres i l’esperit
campió del Nàstic.
UE Olot
Els Teràpia de
Shock van ser els encarregats de composar el que, probablement, sigui l’himne
més modern i comercial de tot el grup 3 de Segona Divisió B. Personalment, és
el que més m’agrada i enganxa dels 17 existents. Aires roquers, bateria,
guitarres i baix per un himne de veu 100% masculina que s’addiu força al que
busca transmetre ‘la Grada UE Olot’, recollit especialment en allò de “tant si
es guanya com si es perd / que ningú acoti el cap”. Evidentment, un element
identificatiu com són els volcans no podien deixar d’aparèixer en un inici on
el riu Fluvià i la vall també tenen presència, igual que hi esmenten l’ala que
comparteix protagonisme tant a l’escut de la UE Olot com al de la ciutat
d’Olot.
Levante UD B
Circumstància poc
habitual la que acull l’entitat granota. Té dos himnes, idèntics, però l’un en
castellà i l’altre, en valencià (amb el que ens hem quedat). No recordo que
sigui habitual escoltar-lo quan el filial juga a la Ciutat Esportiva de Bunyol.
Himne típic “valencià”, de banda musical i veu masculina, amb solera, veterania.
En una lluita amb els veïns del València, les referències al mar, a l’horta o a
les flors no podien faltar per lligar el Levante amb la terra (el teu nom és el
meu ideal). En paral·lel, els colors blau i grana són un element constant al
llarg de tota la lletra, igual que ho són elements de lluita i passió, coratge
i entusiasme.
València
Mestalla
Tema amb aires
valencians (vaja, com quan Grècia pocs cops se surt del patró a Eurovisió).
Lletra completament en valencià, veu masculina i un himne força conegut gràcies
a la llarga i dilatada història d’èxits del Primer Equip. Referència històrica
a l’antic camp de l’Algirós per començar i crida a la unitat del valencianisme.
Després de la primera tornada (recordat “Amunt València, visca el València”),
hi apareixen els esments a la ciutat (capital del Túria) i a l’estadi de
Mestalla. I potser per allò que diu l’himne sobre defensar la samarreta, amb
coratge i, sobretot, “esforçant-se per a triomfar”, que a València sempre
siguin tant exigents amb els seus jugadors.
UE Llagostera
Si us deixem caure
el nom de Chano Montes teniu dues opcions: seguir amb la vostra vida com si res
o fer un Google per veure qui és aquest senyor. Per entendre’ns, Montes vindria
a ser el Pitbull dels himnes de futbol. Desenes de composicions són obra de
Montes, entre elles les del Llagostera. Tanta producció musical té el seu cantó
negatiu: bàsicament que si ets un friki dels himnes pots acabar creuant les
seves composicions i començar cantant l’himne del Llagostera però acabar
cantant el del Benavent després d’haver passat pel Júpiter. Desgraciadament,
passatges com “un equip que sap jugar i engresca a tots al seu camp vibrant” no
acaba de ser completament cert. Com és habitual, vincle fàcil entre poble, club
i colors de la samarreta del club en qüestió en un himne musicalment,
diguem-ne, senzill.
RCD Espanyol B
A diferència del
que passa en d’altres ciutats esportives, l’himne del RCD Espanyol sí que sona
per megafonia a la Dani Jarque quan el filial salta a la gespa del camp
principal. El ‘nou’ himne de l’Espanyol data de novembre de 1999, coincidint
amb el partit del Centenari contra l’Argentina a Montjuïc. Música d’Antoni Mas
i lletra de Joan Segura amb veus de l’Orfeó Català. Himne pompós, simfònic, gairebé
com si fos el d’un país en què, com no podia ser d’altra manera, el recordatori
al vincle de Catalunya amb l’Espanyol queda palès en passatges com “ets l’orgull
de l’esport i de Catalunya glòria”. De fet, la nota a la web del club ja deixa
clar l’esperit reivindicatiu de la lletra, tot i que el rebaixa respecte a d’altres
himnes anteriors. Per cert, des de 2005 l’himne de l’Espanyol també té una
versió rock.
Villarreal CF B
No és de Chano Montes, però el picar de mans de la torna a l’himne del Villarreal podria conduir a confusió. Veus mixtes per un himne no massa modern i amb una tornada que enganxa poc i amb base musical força simple. Al·lusió inicial a l’origen industrial i agrícola de Vila-real, referències posteriors a la Plana i al riu Millars per obrir espai regional en paral·lel al del Castellón (per l’equip més exemplar) i, per cloure, crida a la lluita, a animar i als colors groc i blau de l’equip fent distinció (curiós si més no) entre penyes i aficionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada