Etiquetes

4/12/12

Hammouch bicentenari

Direu: bé, arribar als 200 partits avui dia, tampoc seria una cosa massa complicada. Cal relativitzar-ho; no és el mateix parlar de futbol d'elit que de futbol semiprofessional o amateur, on els canvis a les plantilles són notables temporada rere temporada. Com diu el càntic, "passen els anys, passen els jugadors..." però en alguns casos, hi ha excepcions que serveixen per confirmar la regla. És el cas d'Iván Hammouch, el capità del Centre d'Esports l'Hospitalet, que dissabte el Narcís Sala, des del moment en què Ripoll Solano va donar inici al partit, va arrencar el seu partit oficial número 200 amb la samarreta de l'Hospi. I sí, podrem entrar en la discussió de què són partits oficials (comptem, únicament, Lliga, fases d'ascens i Copa del Rei), però el que no té discussió és el recorregut d'aquest polivalent lateral dret que va arribar la temporada 2006-2007 provinent del Sabadell i que, 7 temporades després, continua oferint el seu rendiment i sacrifici al que s'ha convertit, probablement, en el club de la seva vida.

Són 200 partits amb l'Hospitalet, entre Segona Divisió B (aquesta és la 5a temporada), Tercera Divisió (2 temporades) i Copa del Rei (5 partits disputats). Però aquest és el tram final d'una trajectòria que començava al futbol base del Sant Gabriel. Allà va estar-s'hi fins la temporada 1995-1996, quan el Futbol Club Barcelona va fixar-se en ell i va incorporar-lo pel seu Juvenil A. Una bona temporada li va valer al jugador badaloní el salt al futbol amateur amb el Barcelona C, on va jugar-hi 39 partits en dues temporades a Tercera Divisió. Allà, però, va acabar-se la seva etapa blaugrana. Va marxar cedit, primer, al Ceuta, on va jugar amb el filial a Regional Preferent i, després, a l'Águilas, on va tenir el sue primer contacte seriós amb la Segona Divisió B. Ciudad de Murcia, a Tercera Divisió i Terrassa FC, a Segona B i amb Miguel Álvarez d'entrenador, van ser les seves següents experiències. Amb els egarencs, Iván Hammouch va assolir l'ascens a Segona A, tot i que aquest no es va consumar a nivell personal.

I és que la temporada següent, Hammouch va signar per l'etern rival, el Centre d'Esports Sabadell Futbol Club. A l'altra cocapital del Vallès, Hammouch va viure-hi quatre temporades que van acabar amb diferent regust. El Sabadell mai va arribar a assolir el play-off d'ascens amb Hammouch a la plantilla, però la seva adaptació va ser realment ràpida. Els tres primers anys, Hammouch va ser titular indiscutible amb els arlequinats. 36 partits la temporada 2002-2003, quan l'equip va acabar 7è, van ser l'obertura d'una etapa que va proseguir amb la suada permanència el curs següent en una agònica promoció davant la Peña Sport. Aquell any, Hammouch coincidira al vestuari amb Manu Viale o Jordi Tarrés. 38 partits, 2 més que la temporada 2004-2005, on l'equip tampoc va passar de la zona mitjana i va acabar en un discret 14è lloc. Millor això que la traca de la temporada 2005-2006, quan el Sabadell va tancar una època per oblidar amb el descens a Tercera. Un descens que va provocar una neteja absoluta en l'àmbit esportiu i que va dur Hammouch a l'Hospi.

Aquí, i a la temporada 2006/2007, hi havia acabat d'aterrar el tècnic Juan Carlos Oliva. Ja al Sabadell, Iván Hammouch havia mostrat la seva polivalència actuant com a pivot defensiu, però també ocupant al carril dret de la defensa, bé com a lateral o, fins i tot, com a interior. La missió que li encomanaria Oliva en el primer any com a riberenc de Hammouch seria, eminentment, la d'ocupar el migcentre defensiu de l'equip. 25 partits, comptant l'enfrontament al play-off davant l'Eibar, cap gol i 10 amonestacions van ser els números de Hammouch en aquest primer any com a riberenc... tot i que li va costar entrar. Només va jugar 90 minuts en els primers 15 partits (conta l'Orihuela a l'Estadi), abans que entrés de forma definitiva a l'onze en el partit de la 17a jornada al Rico Pérez d'Alacant.

El següent curs, Iván Hammouch va tornar a viure l'amarga experiència del descens. En una temporada per no oblidar mai, per pèssima, Iván Hammouch va ser un dels jugadors que va comptar amb més minuts. 27 partits de Lliga i 2.363 minuts, menys dels que haurien estat si la lesió que es va produir a l'Estadi davant el Villajoyosa (gener de 2008) no l'hagués deixat KO durant 8 jornades. 8 partits en les quals l'Hospi va sumar 2 punts de 24 possibles, en una etapa que començava Andrés García Tébar i acabaria José Luís Garcia. Quins records. I de nou, aquell any, una constant en la carrera de Hammouch tornava a repetir-se: 11 grogues. Però cap expulsió.

Tocava, doncs, fer el cor fort i passar per l'embut de la Tercera Divisió. Un pas més llarg del que podíem esperar, després que l'experiència de Santanyí (maig 2009) sentenciés l'Hospi a un altre any a l'infern de Tercera Diviió. A nivell personal, Hammouch va ser titular indiscutible tant amb Julià Garcia com amb Jordi Vinyals. Amb ells, va jugar 74 dels 84 partits possibles, tenint en compte que quatre se'ls va perdre per sanció, fruit de les 25 amonestacions que va rebre en aquests dos cursos. Va ser, també, el moment per tornar a viure un Hammouch golejador. Mític és el seu golàs al camp de la Pobla de Mafumet (octubre de 2008). Va ser el primer dels quatre que ha marcat, en competició oficial, amb la samarreta de l'Hospi. El primer dels tres que va marcar la temporada 2008-2009. L'any següent, en la soferta i eterna fase d'ascens davant el Rayo B, l'Azuqueca i l'Almería B, Hammouch aconseguiria, juntament amb l'Hospi, retornar a la categoria que mai s'hauria hagut de perdre: la Segona B.

L'Hospi, i Hammouch, van viure en general un bon retorn de bronze amb Ángel Pedraza i Miguel Álvarez com a tècnics. Tot i un inici complicat, que va seguir amb el decés de Pedraza, una magnífica segona volta va deixar l'Hospi a les portes de la promoció d'ascens 9 temporades després; curiosament, les mateixes que feia que Iván Hammouch no la disputava com a jugador. 34 partits jugats, 11 grogues i cap gol... pero una assistència; a Jordi Martínez en el segon dels tres gols que l'Hospi li va marcar al Mallorca B a l'Estadi. Aquella temporada, Iván Hammouch ja va compartir vestuari amb Albert Vega 'Peque', un dels dos jugadors que el curs passat van complicar la titularitat al capi de l'Hospi.

Una temporada, la 2011-2012, en què Iván Hammouch va tenir una participació menor si ens atenem a la xifra de partits jugats. Dels 37 possibles (cas Sporting Mahonés), el lateral badaloní en va jugar 23, 22 d'ells com a titular. Bona part de culpa de les seves absències la van tenir els 3 partits de sanció fruit de les 10 grogues i de l'expulsió que va patir davant el Lleida Esportiu, la primera... en 10 temporades entre Segona B i Tercera. Aquell partit va ser, pràcticament, la darrera intervenció de Hammouch amb Vinyals com a tècnic, ja que una lesió li va impedir participar la resta de temporada, període que va coincidir amb la irrupció i explosió de Pol Llonch, que va acabar ocupant el lateral dret riberenc fins a finals de temporada. Un curs que, precisament, havia començat amb Iván Hammouch fent tasques a l'eix de la defensa, en part, per la baixa per sanció de Lucas Viale.

Enguany, i per tercera etapa de la mà de Miguel Álvarez. Iván Hammouch ha tornat a recuperar la titularitat, tot i que l'arribada de Julio Rico i d'Alan Liesegang han servit per augmentar la competitivitat en aquesta posició. De moment, Hammouch ha disputat 12 partits enguany (no va jugar contra Orihuela i Noja a la Copa del Rei), tots ells com a titular. I curiosament, un d'ells, contra el València Mestalla (3a jornada), va servir per tornar a veure un gol de Hammouch amb la samarreta de l'Hospi després d'una combinació amb David Corominas. També, per tornar a veure una assistència, en el 0-2 que Sergio Cirio va marcar a Badalona.

En total, després de dissabte, les xifres que ens deixa Iván Hammouch a l'Hospi són de 200 partits jugats (195 de Lliga/fases d'ascens i 5 a Copa del Rei), 4 gols marcats (1 a Segona B i 3 a Tercera Divisió), 74 grogues rebudes i, només, 1 expulsió. Són xifres que, evidentment, queden lluny dels 314 partits que va jugar Roberto Navarro amb el Centre d'Esports l'Hospi (aquí sí, comptant Copa Catalunya i FedCup), però que en cap cas canvien la trajectòria d'un jugador que segueix demostrant aspecte i estima per uns colors que ha vestit en les últimes set temporades. Tota una lliçó per aquells que l'anomenaven 'el Senyor dels Anells' quan va abandonar el Sabadell després d'aquell ja llunyà descens a Tercera Divisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada