Etiquetes

7/1/10

Informe CELH: Capítol 3 "Una primera volta immaculada"

L'Hospi va tancar diumenge passat davant del Castelldefels una primera volta excepcional, molt regular, ratllant a un nivell prou alt. Si bé la configuració de la plantilla al llarg de la temporada ja feia pensar que l'Hospi era un dels favorits (per no dir el gran favorit) a classificar-se pel play-off i, a més, com a primer de grup, el cert és que aquests 19 partits han contribuït a refermar aquesta idea d'un Hospi que, amb tot el treball del món, ha demostrar ser superior a la majoria de rivals, tot i les adversitats que s'ha anat trobant en aquests poc més de quatre mesos de competició. Lesions, sancions, expulsions, comitès... tot això no ha estat impediment, gairebé mai, perquè l'Hospi ocupi a hores d'ara la primera plaça a la lliga, amb uns registres que, fins i tot, milloren el gran inici de la temporada passada. Precisament la segona volta de l'any passat és el que ha der servir l'actual Hospi per tal d'evitar repetir els mateixos errors per tal d'arribar el millor possible a la fase d'ascens a Segona Divisió B. Com dèiem la setmana passada, coincidint amb la fi de la primera volta podreu veure un recull estadístic, tan pel que fa a l'aspecte col·lectiu com a l'individual del que han estat aquests primers 19 partits de lliga, tres dies abans que l'Hospi enceti, davant el Vilanova, la segona part de la lliga.

L'EQUIP | Un líder sòlid

L'Hospitalet és un líder sòlid. Fins a mitjans de la primera volta ha estat un equip sòlid, però a mesura que els rivals han anat ensopegant, l'Hospi ha mostrat fins ara una major profunditat en el seu planter que l'ha permès situar-se en el lloc més alt de la taula amb sis punts d'avantatge sobre el segon classificat i dotze per sobre de la cinquena plaça.

Les xifres
Total: 45 punts (78,95 % del total); 13 victòries, 6 empats, 0 derrotes. 35 gols a favor i 4 gols en contra.
A casa: 28 punts (93,33 % del total); 9 victòries, 1 empat, 0 derrotes. 25 gols a favor i 2 gols en contra.
A fora:
17 punts (62,96 % del total); 4 victòries, 5 empats, 0 derrotes. 10 gols a favor i 2 gols en contra.


Minuts en inferioritat numèrica: 165 minuts, dels quals 3 van ser amb dos homes menys. Sempre que a l'Hospi li han expulsat un jugador ha estat jugant a domicili i el partit sempre ha acabat 0-0.
Minuts en superioritat numèrica: 115 minuts. En els tres partits en què al rival li han expulsat algun jugador l'Hospi ha acabat guanyant.

Partits en què l'Hospi ha marcat: 15 (78,95 % del total)
Partits en què l'Hospi no ha rebut cap gol: 16 (84,21 % del total)

Assistències de gol: 23 (1,21 per partit) Targetes grogues: 45 (2,37 per partit) Expulsions: 8 (0,42 per partit). 4 per vermella directa i 4 per doble groga.

Jugadors utilitzats: 20
Jugadors que han entrat en alguna convocatòria: 26
Substitucions: 56 de 57. Només en el primer partit a Vilanova l'Hospi no ha fet els tres canvis.
Alineacions utilitzades: 17. Només s'han repetit dues alineacions en dues ocasions respectivament. La primera a les jornades 2 i 3; la segona a les jornades 12 i 13.

Onze tipus, segons minuts: Craviotto, Iván Hammouch, Andrés Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Corominas, Toni Velamazán, Eloi Fontanella, Jordi Martínez, Cristian Alfonso. A la banqueta: Dani Morales, Dani Planchería (p.s.), Ceballos, Cristian Gómez i Lobato.

Ratxes
Partits consecutius guanyant:
5 partits (15a a 19a jornada -actual-)
Més partits consecutius invicte:
19 partits (1a a 19a jornada -actual-)
Més partits consecutius imbatut:
8 partits (1a a 8a jornada)
Més partits consecutius marcant.
7 partits (6a a 12a jornada)
Més partits consecutius rebent gol:
1 partit (14a jornada)
Més partits consecutius sense guanyar:
2 partits (13a i 14a jornada)
Més partits consecutius sense marcar:
1 partit (13a jornada)


ELS JUGADORS | Formant equip

LA PORTERIA | Craviotto: el guardià del forrellat
Carlos Craviotto, Dani Planchería, Juanmi, Roberto Aguado i Sergi Payés

El porter lleidatà de l'Hospi s'ha erigit en una de les figures dels de Jordi Vinyals. Els seus quatre gols encaixats en 19 partits de lliga parlen per sí sols. La mitjana de 0,21 gols per partit és la tercera més baixa de qualsevol de les quatre primeres lligues de qualsevol país de la zona UEFA. Si bé l'engranatge defensiu riberenc compta amb moltes més peces a banda del porter, no és menys cert que en moments decisius Craviotto ha salvat l'Hospi de deixar-se alguns punts importants gràcies a les seves intervencions. Tot això ha provocat que el porter suplent, Dani Planchería -lesionat unes quantes jornades- no hagi gaudit encara de cap oportunitat a la lliga, com tampoc ho han fet els porters que van substituir en el seu dia Dani Planchería.

Partits jugats. Partits jugats com a titular. Vegades substituït. Vegades convocat. Gols encaixats. Gols encaixats de penal. Targetes grogues. Targetes vermelles. Partits sancionat. Minuts jugats. Assistències de gol.


LA DEFENSA |
Assegurança total
Andrés Barón, David Ceballos, Dani Morales, Iván Hammouch, Lucas Viale, Manu Viale i Víctor Rodríguez .

Destacàvem unes línies més amunt les bones intervencions de Craviotto que havia salvat alguns punts per l'Hospi. Però sense una defensa com la d'aquest any, l'alt rendiment ofert en aquesta primera volta hauria estat impensable. Experiència i joventut, polivalència, ambició, agressivitat, saber estar... són els ingredients que conformen una de les millors defenses d'Espanya pel que fa als números que ens deixen aquests primers dinou partits. A més, en moments puntuals altres jugadors com Manel Gómez (especialment), Lobato o Cristian Alfonso també han hagut de realitzar tasques defensives a causa de les circumstàncies: a Llagostera, els dos joves com a laterals i Manel i Hammouch com a centrals van conformar la defensa que va tancar el partit després de les expulsions dels germans Viale. Són precisament Manu i Lucas els qui, per minuts, s'han erigit com a parella titular de centrals dels riberencs. Manu Viale es troba, possiblement, en el millor moment de la temporada i diumenge passat va oferir tot un recital davant el Castelldefels que va incloure, fins i tot, l'assistència de gol del 4-0. Per la seva banda, el seu germà petit Lucas, també es troba en un bon moment, després d'un inici de temporada desgraciat en què les continues expulsions i els conseqüents partits de sanció van suposar una amenaça a la seva confiança i a la seva evolució. Afortunadament, i també en part gràcies a les lesions de Dani Morales, Lucas Viale torna a ser una peça molt important a la línia defensiva de l'Hospi.

El tercer i quart centrals en discòrdia són Dani Morales i Víctor Rodríguez. L'ex del Terrassa no ha tingut sort amb les lesions que l'han deixat fora de les convocatòries en fins a 10 ocasions; tot i això, quan ha tingut oportunitats ha deixat clara la seva categoria i eficència a l'eix defensiu de l'Hospi. Per contra, Víctor Rodríguez només ha disposat de 61 minuts a la lliga, ja que la competència en la seva posició i la seva mala sort pel que fa també a les lesions li han posat les coses ben complicades.

I a les bandes, més del mateix. Andrés Barón i Iván Hammouch s'han confirmat com a parella de laterals titular, tot i que David Ceballos, un altre noi del planter ha irromput amb tota la força del món oferint un gran rendiment quan ha tingut l'alternativa.. A més, el jugador del planter riberenc ha sabut també sobreposar-se a d'altres situacions que fan més meritori encara el paper de Ceballos. Iván Hammouch, per la seva banda, segueix confirmant-se com un jugador comodí que rendeix perfectament com a lateral, com a central o al pivot defensiu. Tota una garantia. Pel que fa a Barón, el lateral esquerre provinent del Dénia ha estat un dels jugadors que més evolució ha mostrat en aquesta primera volta. Si bé gairebé mai ha mostrat fisures en l'aspecte defensiu, va començar amb dubtes i poca confiança a l'hora de crear joc; a mesura que han anat avançat les jornades, però, Barón s'ha assentat definitivament, se'l veu més còmode i fet a l'equip, fins al punt de ser dels jugadors més destacats de les darreres jornades.

Partits jugats. Partits jugats com a titular. Vegades substituït. Vegades convocat. Gols marcats. Gols marcats de penal. Targetes grogues. Targetes vermelles. Partits sancionat. Minuts jugats. Assistències de gol.


EL CENTRE DEL CAMP | La fàbrica del gol
Cristian Gómez, Héctor Miguel, Manel Gómez, Marcos Guill, Quique Cárcel, Toni Velamazán

Un altre cop cal insistir en el fet que, tot i que aquests homes ocupin posicions al mig del camp, l'equip es nodreix dels onze jugadors tant a l'hora de defensar com de crear joc. Tot i això, els migcampistes de l'Hospitalet s'han fet un fart de crear joc i d'assistir als homes de davant. Hi ha una dada que parla per sí sola: els cinc jugadors que han disputat algun minut a la lliga han fet 12 de les 23 assistències de gol en el que portem de temporada. En aquest aspecte, el rei es el capità, Toni Velamazán, que sembla estar disfrutant com mai en aquesta temporada; sembla que per fi s'ha tret la pressió que suposava haver tingut una dilatada experiència en categories superiors i que tothom li exigís tot (potser més del que calia exigir-li). Ara, és un més de l'equip i des d'aquest rol està donant el millor de sí mateix; per exemple quatre assistències de gol i una qualitat decisiva en aquesta parcel·la del joc. Qui l'ha acompanyat majoritàriament en el doble pivot ha estat Manel Gómez. El
gladiador de l'Hospi, igual que Hammouch, s'ha convertit també en un dels jugadors més polivalents de tot el planter riberenc, oferint més possibilitats a l'equip i aportant prou serenor per saber que el seu rendiment allà on jugui serà ben alt.

Més enllà d'aquesta parella "experta" (encara es d'hora per parlar de "veterans"), hi ha dos homes que per diferents motius han sorprès positivament suposant una alternativa realment interessant en aquesta posició. Marcos Guill va arribar provinent de l'Alfaro amb la temporada ja començada; ja va mostrar detalls de gran qualitat el dia del seu debut davant del Palamós, però una inoportuna lesió va provocar que fins fa tres partits aquest eldenc de 25 anys no tornés a l'onze inicial. I ho ha fet amb més força que mai: un gol, una assistència de gol i tres partits en què ha confirmat la seva qualitat. Una qualitat que també li hem vist a un altre producte de la casa, Cristian Gómez. El jugador del planter ha sabut revolucionar els partits quan ha sortit de la banqueta i donar un altre aire a l'equip; i és que amb només 20 anys, Gómez també té un gran futur per davant. Allò més important, però, és allò tan comentat que, per fi, els jugadors del planter se senten com un més de la plantilla, partícips de la gran temporada que està fent l'Hospi fins aquest moment.

Dos noms completen aquesta sèrie de jugadors. D'una banda, Quique Cárcel, el secretari tècnic de l'Hospi no està gaudint de massa minuts. El bon paper de la resta de companys ha fet que el jugador del planter actual que s'ha estat més temporades al club gaudeixi d'un rol secundari, entrant com a refresc i aportant la seva experiència i tranquil·litat a l'equip. Cal dir, en favor seu, que aquest rol l'ha portat a terme a la perfecció i ha acomplert amb les tasques encomanades en cada moment. La seva darrera passada segueix sent letal, més encara quan el rival ja està cansat. L'altre nom és l'inèdit Héctor Miguel. Gairebé inèdit a la pretemporada i totalment inèdit a la lliga, on només ha anat convocat en el partit de Llagostera. Una eterna pubàlgia ha impedit veure en acció un dels darrers fitxatges en arribar.


Partits jugats. Partits jugats com a titular. Vegades substituït. Vegades convocat. Gols marcats. Gols marcats de penal. Targetes grogues. Targetes vermelles. Partits sancionat. Minuts jugats. Assistències de gol.


L'ATAC | La cirereta del pastís
David Corominas, Cristian Alfonso, Eloi Fontanella, Iván Peralta, Jordi Martínez, Josele, Lobato, Jordi Tarrés

Els pistolers, els que posen i cremen la pòlvora, els encarregats de massacrar les defenses rivals. Tot i no ser l'atac més golejador de la lliga, la qualitat dels homes de davant de l'Hospitalet és indiscutible, per experiència i per joventut, per compromís, per ganes, per velocitat, per físic i per molts altres motius, l'atac de l'Hospi és la peça final d'aquesta màquina que funciona a ple rendiment anomenada Centre d'Esports l'Hospitalet.

Curiosament, els tres màxims golejadors de l'equip, Jordi Martínez, Eloi Fontanella i Jordi Tarrés, aquest últim per partida doble van
sucar diumenge passat amb la visita de la UE Castelldefels. El "Cueta" és el màxim artiller de l'Hospi amb 10 gols en 19 partits; més enllà de la xifra, el treball incansable de pressió, lluit, d'obrir espais que realitza en cada partit està, fins i tot, per sobre de la quantitat de gols que pugui marcar. En una situació semblant es troba el bredenc Eloi Fontanella, que amb 8 gols es el perseguidor de Jordi Martínez pel que fa als golejadors de l'equip. L'ex del Sant Andreu ha fet dos gols en les dues darreres jornades, posant fi a una sequera que començava a dur-lo de corcoll; la seva tasca també és molt important, ja que no només es basa en buscar el gol sino que també articula el joc d'atac de l'Hospi per tal d'obrir un ventall més ampli de possibilitats per tal que l'equip creï perill. Per la seva banda, Jordi Tarrés ha anat clarament de menys a més; amb 6 gols (1 d'ells de penal) és el tercer màxim golejador de l'Hospi i sembla que, per fi, comença a demostrar allò que s'esperava d'ell.

Aquests tres homes, curtits en moltes batalles i amb molts partits a les seves esquenes troben el seu complement en tres jugadors que, tot i la seva joventut, tenen molt per oferir. El més consolidat és David Corominas. L'extrem maresmenc, que ja ha jugat amb el Badalona o amb la Universidad de Las Palmas, segueix en la bona línia de la temporada passada, en què va ser un dels més destacats; desgraciadament, no està tenint sort de cara a porteria, ja que ha fet prou mèrits com per marcar algun gol més a banda dels tres aconseguits fins ara.

Els altres dos jugadors són, un altre cop, producte 'made in Hospi'. Dos
Cristians més: Alfonso i Lobato. El primer ha gaudit de força més minuts, aprofitant les baixes que han anat sorgint amb el pas de les jornades. La seva qualitat és indiscutible i algunes de les seves jugades són d'aquelles que fan aixecar de la cadira; tot i això, a vegades s'embafa de pilota en perjudici del joc col·lectiu: nimietats tenint en compte el que pot arribar a oferir. Menys present però amb una qualitat similar ha estat Cristian Lobato al qual només li ha faltat el gol. Sense haver passat desapaercebut, fins ara ha donat el millor de sí com a revulsiu, aprofitant la seva velocitat i capacitat de desbordament.

I sí, llegiu bé: Iván Peralta i Josele. Del primer, hi ha poc a cosa més a dir. 12 minuts el dia de l'Europa han servit per fer del seu un dels noms més repetits en el que portem de temporada. La seva alineació en aquell partit a finals de setembre va originar el ja famós "cas Peralta" que va suposar, en primera instància, la pèrdua del partit per part de l'Hospi, tot i que després, des de Madrid, se li donés raó a l'entitat riberenca. Sentenciat després d'aquest enrenou, Peralta va signar amb el Montcada de Jaume Creixell, a Primera Catalana. Per la seva part, amb Josele les coses són molt més senzilles: forma part de l'equip juvenil de l'Hospi, però ja ha anat convocat amb el primer equip (concretament el dia que el Manlleu va visitar l'Estadi), motiu pel qual queda inclòs en aquest resum.

Partits jugats. Partits jugats com a titular. Vegades substituït. Vegades convocat. Gols marcats. Gols marcats de penal. Targetes grogues. Targetes vermelles. Partits sancionat. Minuts jugats. Assistències de gol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada